Traiem el bolquer?
Quan parlem de l’acció de treure el bolquer ens venen al cap diferents interrogants.
Què significa treure el bolquer? Qui el treu, l’adult o ho fa el propi infant? Per què és tan necessari esperar a que sigui el moment indicat? Quan està preparat l’infant per fer aquest procés d’abandonament del bolquer?
L’acció de treure el bolquer es produeix en el moment que ajudes i acompanyes a canviar el bolquer, però no pas per referir-nos al procés d’abandonament del bolquer. “Treiem el bolquer” o és l’infant qui “deixa el bolquer”?
Cal tenir ben clar que no hi ha un moment concret per a fer-ho des de la visió de l’adult, sinó que és el propi infant qui, a partir del seu desenvolupament maduratiu i neurològic, gestionarà aquest procés. Per tant, la família no és qui ha de decidir quan, segons les seves necessitats i l’infant ho ha de viure com una etapa de felicitat que li ha d’oferir satisfacció, sensació de plaer, de créixer i fer-se gran.
És un procés que requereix de temps i calma. Saber esperar com adults a que sigui l’infant qui decideixi, farà que aquest procés flueixi sol, on l’infant d’una manera natural sabrà gestionar anar sol al vàter.
GANES I MOTIVACIÓ PER DEIXAR EL BOLQUER
Les ganes i motivació són una part molt important d’aquest moment i si l’adult precipita aquesta decisió es pot convertir en un aprenentatge d’assaig-error on l’infant no sigui capaç de “fer” allò que se li demana, provocant que es senti angoixat o frustrat per no poder complir les expectatives de l’adult.
Per part de la família també poden sentir que és un procés dur i amarg, doncs no acaben d’aconseguir l’objectiu que s’havien marcat.
És important que en aquest procés d’abandonament del bolquer l’infant estigui bé emocionalment i amb confiança, mostrant tot un seguit de senyals que aniran indicant el moment d’oferir-li anar al lavabo. Cal recordar que és ell qui ha de decidir, si no mostra interès o no en té ganes, és millor deixar-ho estar.
ACOMPANYEM ELS INFANTS
Serà fonamental el paper de l’adult durant aquest procés guiant, acompanyant i oferint la disponibilitat d’un espai adequat i preparat per a ell, així com la utilització de roba còmoda que fomentarà la seva autonomia.
El reforç positiu i com ha d’actuar l’adult és una part molt important per a l’infant en l’evolució del seu procés. Transmetent calma, tranquil·litat, donant-li temps i respectant el seu ritme l’ajudarà a sentir-se acompanyat en aquest camí.
És important recordar que a vegades aquest procés requereix de cert temps i, per molt que els adults vulguem accelerar-ho, no ho aconseguirem abans, doncs es tracta d’una maduració fisiològica i neurològica que es dona a diferents ritmes a cada infant.
A una eruga, penseu que cridant-li es convertirà més aviat en papallona? Hem de donar temps i tenir paciència per esperar a que siguin ells que vagin indicant el camí.
SENYALS DE QUÈ HA ARRIBAT EL MOMENT
Hi ha diferents senyals, gestuals o orals, que els infants mostren abans d’abandonar el bolquer, on van adquirint la consciència corporal suficient per saber si tenen el bolquer mullat, si identifiquen el moment que van a fer pipi i si reconeixen el senyal i són capaços de retenir i arribar al vàter.
Avançar-nos a aquests senyals perquè arribi la data dels dos anys, l’inici de P3, l’arribada del bon temps… no ajuda a l’infant a aquest procés d’abandonament del bolquer. L’edat és una data orientativa i no s’ha de veure com el moment per plantejar-se com a família l’inici d’aquest procés.
Cada infant és únic i té un ritme i un procés de maduració diferent. És necessari observar a l’infant per veure quins senyals mostra i valorar si és el moment d’iniciar aquest procés d’abandonament.
“La possibilitat d’establir una autoregulació al propi ritme, sense la coerció de l’adult, preserva els nens i les nenes de trastorns considerables a curt o llarg termini” Myrtha Chokler
UN COP FET EL CANVI
Una vegada s’ha assolit aquest procés sorgeixen dubtes com si posar o no el bolquer durant el descans. Sempre hem de parlar amb l’infant, què vol fer i saber com es sentirà en aquell moment. Cal respectar aquella decisió; tot i que el bolquer estigui sec, potser necessitarà més temps per acabar abandonant-lo.
Alguns infants, tot i tenir assolit el procés d’abandonament del bolquer, per diferents circumstàncies poden fer una regressió i demanen tornar a posar-se’l. Com a adults hem de respectar aquesta decisió i tornar-li a posar, mostrant-li confiança en la seva decisió. Quan torni a arribar el moment, l’infant ens ho farà saber, només és qüestió de temps.
De què parlem quan col·loquialment diem “treure el bolquer”? Ens ho explica l’equip educatiu de l’EBM Pam i Pipa