Com gestionar l’ansietat per separació dels infants quan comença l’escola bressol

L’ansietat per separació pot ser habitual durant el període d’adaptació a l’escola infantil.

El procés de familiarització a les escoles infantils és un moment crucial tant per als nens i nenes, com per a les famílies. És el procés que permet que se sentin segurs i còmodes en un nou espai, amb nous companys/es i adults. És un moment de transició que requereix paciència i suport per part de totes les persones implicades.

Amb la implementació del nou currículum educatiu, explica la delegada de Cavall de Cartró, Laura Collado, «el procés de familiarització ha adquirit una importància encara més gran, ja que es reconeix la seva influència en el desenvolupament emocional i social dels menors».

Així, Collado assegura que aquest «posa especial èmfasi en la seguretat emocional i com una familiarització ben gestionada ajuda a crear un entorn segur i acollidor on els infants se sentin protegits i valorats».

De la mateixa manera, el nou currículum reconeix la importància de la col·laboració entre l’escola i la família i la necessitat de fomentar una comunicació oberta i constant al llarg de tot el curs».

LA IMPORTÀNCIA DEL PERÍODE D’ADAPTACIÓ

Amb el que es coneix com a «període d’adaptació» es busca ajudar l’infant perquè els primers dies d’assistència al centre educatiu siguin els menys durs possibles tant per a ells com per a les seves famílies. Però hi ha altres persones que opinen que és millor fer la tornada amb l’horari complet. Què opina vostè?

El període d’adaptació a l’escola infantil és fonamental per diverses raons: un inici gradual els ajuda a disminuir l’ansietat i l’estrès que aquests poden sentir en separar-se, en moltes ocasions per primera vegada, dels seus adults de referència i alhora entrar en un entorn desconegut per a ells.

Un inici progressiu els permet conèixer a poc a poc el nou espai, els nous companys i companyes i el personal educatiu. Això facilita una transició més suau que permet que els nens i nenes se sentin segurs, fet que és essencial per al seu benestar emocional.

És possible aconseguir que els menors no plorin en el moment de la separació, o aquests primers dies?

És natural que els infants de 0 a 3 anys plorin durant el moment de la separació. Tanmateix, hi ha estratègies que poden ajudar a minimitzar el plor i fer que la transició sigui més suau:

• Respectar l’horari d’adaptació, sense forçar-lo i no romandre més temps del que necessita o està preparat.
• Acceptar i validar les seves emocions, sense minimitzar-les ni negar-les, a més d’ajudar-lo a expressar-les i gestionar-les de manera adequada.
• Motivar i animar l’infant, reconeixent els seus assoliments i avenços.
• Celebrar els petits èxits i reforçar la seva autoestima.
• Anticipar-li el que passarà cada dia, utilitzant un llenguatge senzill i positiu.
• Dir adéu sempre, explicant-li que tornarà aviat i transmetent-li confiança i afecte, i mai desaparèixer mentre el nen està distret. Si això passa, li crearà una sensació d’inseguretat.
• Finalment, mostrar confiança i calma. Els nens i nenes poden percebre l’ansietat dels adults.

ATENDRE LES EMOCIONS DURANT LES PRIMERES SETMANES

Cada nen/a exterioritza i expressa les emocions d’aquests dies de diverses maneres, quines serien les actituds a les quals cal estar alerta?

El procés d’adaptació és viscut per cada nen i nena de manera particular i única necessitant el seu propi temps per transitar en aquest procés. En tractar-se d’edats en les quals el llenguatge oral encara no s’ha assolit plenament, poden processar i expressar totes aquestes noves experiències a través de canvis en la seva conducta o en els seus hàbits. És important estar atent a certs símptomes:

• Canvis en el comportament i/o plor persistent, tornant-se més callat o callada, trist, o mostrant una major irritabilitat i rebequeries freqüents.
• Retrocessos en el desenvolupament, podent haver-hi regressions com demanar el xumet o el biberó si ja l’havien deixat, o xuclar-se el dit.
• Problemes de son, mostrant dificultats per dormir, despertars freqüents durant la nit o necessitar la presència constant dels adults per conciliar el son.
• Negativa a assistir a l’escola, negant-se a entrar-hi.
• Canvis en la gana.

Però el pas del temps i l’acompanyament de les famílies i de l’equip educatiu des de la calma, la serenitat i la confiança, posant paraules als sentiments i respectant el temps únic de cadascú, donen lloc a la regularització d’aquestes manifestacions.

Com es maneja l’ansietat per la separació que apareix en alguns casos?

Els primers dies a l’escola infantil sovint resulten intensos a causa de la quantitat d’emocions i sentiments que es generen, no només per part dels nens i nenes, sinó també per part dels adults.

Aquests últims poden viure aquest moment amb certa inquietud i incertesa i sorgir sentiments de culpabilitat, «l’estaré abandonant?», sentiments de desconfiança «estarà ben cuidat?» o bé sentiments de tristesa «em perdré els seus avenços?», «em costa separar-me d’ell».

Per manejar positivament totes aquestes emocions és fonamental construir una relació de confiança. Per aconseguir-ho és imprescindible la creació de vincles i l’existència de sinergies família-escola.

Aquesta bidireccionalitat comença molt abans de l’entrada a l’escola, amb les jornades de portes obertes, la matriculació i posteriorment amb la trobada amb qui seran els adults de referència.

És justament en aquestes reunions en què comencen a teixir-se els primers vincles i la base del que ha de ser una relació de respecte, confiança i comunicació on compartir les emocions, dubtes i angoixes.