Les emocions a la petita infància
Parlem d’emocions a la petita infància, en un article que gaudireu molt, a càrrec de la directora i una de les educadores de l’escola bressol municipal Mestre Jané.
“Els infants no necessiten que els ensenyem les paraules que defineixen les emocions, per la senzilla raó que ja les saben! Les han après vivint, dia a dia, construint la seva identitat mitjançant el conjunt de relacions socials i culturals que caracteritzen les respectives existències, a la família, a l’escola i al món” – Gino Ferri.
És molt important iniciar l’escrit reflexionant sobre la importància dels primers anys de vida d’una persona, la petita infància. Tal i com ens diu un gran expert en neurociència, en David Bueno, al llarg dels primers anys de vida s’aprenen les coses més importants que condicionaran el caràcter i temperament d’una persona; la “cocció” inicial que es genera en el cervell té molta importància i hem d’intentar que sigui el màxim de ferma, sòlida i coherent.
Un infant neix tenint totes les capacitats per a poder créixer. Només necessita un bon acompanyament al llarg de la seva vida. És aquí on situem l’arrel de les emocions, en el “com transmetem com a referents” durant aquest acompanyament.
LES NECESSITATS BÀSIQUES DELS INFANTS
“Les necessitats bàsiques del nen: tot allò que cada nen precisa per créixer, aprendre i viure” – Brazelton i Greenspan..
Els infants més petits tenen unes necessitats determinades que són essencials, i els adults hem de vetllar pel seu benestar i per cobrir aquestes necessitats bàsiques.
La llibertat de moviment, les relacions afectives, la qualitat de la cura quotidiana, la seguretat dels adults al seu costat que els escoltin, els mirin, els somriguin, els valorin…
Tots aquests aspectes són claus perquè els infants creixin feliços i els proporcionin la base sobre la qual es construiran les seves capacitats intel·lectuals, socials i emocionals, arribant a la plenitud del que poden arribar a ser.
Quan alguna d’aquestes necessitats bàsiques està insatisfeta ocasiona un malestar a la persona, i això genera una emoció curta i intensa. El resultat d’aquesta emoció genera un sentiment, més llarg i menys intens que l’emoció, el qual expressa el com ens sentim després de l’emoció viscuda.
Hem d’oferir contextos de seguretat i protecció per tal que els infants se sentin còmodes i experimentin totes les emocions; les han de viure per saber identificar-les i així en un futur poder gestionar-les per sí sols.
IDENTIFICAR LES EMOCIONS
“Només quan l’infant posa nom a l’emoció està en disposició de controlar-la” – Begoña Ibarroa
Podem classificar les emocions en emocions desagradables i emocions agradables. D’una banda, dins les emocions desagradables o de defensa tenim la ira, la tristesa i la ràbia com a principals. És molt important que les experimentin perquè les coneguin i les identifiquin.
D’altra banda, dins les emocions agradables tenim l’alegria i la curiositat com a destacades. Aquestes activen l’atenció i la motivació, i potencien la confiança i seguretat, aspectes clau per un bon aprenentatge.
La por i l’alegria serien el tàndem ideal: la por és l’emoció crucial per a sobreviure, i l’alegria desprèn felicitat, un sentiment de gran càrrega emocional que implica benestar, harmonia, plenitud i equilibri.
L’ACOMPANYAMENT EMOCIONAL
Com explicàvem al principi, és crucial l’acompanyament emocional. No consisteix en cap tècnica ni cap dinàmica, sinó que és la capacitat d’estar presents i disponibles davant el món emocional propi i de l’altre.
L’infant passa per diferents moments i els adults hem de tenir clar en quin moment es troba la criatura per poder donar-li el suport que necessita en aquell moment.
Alhora, per poder nosaltres com adults cobrir la necessitat emocional de l’infant, abans de fer l’acompanyament és important assegurar que estem en aquests quatre estats: estar físicament present per l’infant, ser o estar accessible només per ell, sintonitzar amb la necessitat de l’infant i ser responsiu donant resposta des de la calma.
Seguidament, podem iniciar un bon acompanyament emocional:
- Acceptar les emocions bàsiques respectant sempre l’emoció de cada infant. L’emoció és subjectiva i ho hem de respectar.
- Acompanyar deixant fluir allò que necessiten expressar; connectar amb la necessitat, entendre l‘emoció, equilibrar i calmar.
- Entendre les necessitats i el camp emocional de l’infant.
- Anomenar a la persona pel seu nom, etiquetar l’emoció i empatitzar amb la persona.
- No jutjar les emocions com a bones o dolentes. Totes són lícites.
- Respectar la individualitat i el ritme propi de cada infant
- Criticar sempre la conducta i mai a la persona.
- Narrar, sempre des de la calma: les sensacions que has tingut, les emocions que has sentit, els pensaments que has tingut i les accions que has fet.
Per concloure, ens agradaria transmetre que la recepta màgica no existeix. Cada infant és únic i com a bons guies hem de continuar estant i acompanyant els infants amb l’objectiu que en un futur puguin autoregular-se emocionalment.
“L’essencial és que l’infant descobreixi les coses per ell mateix. Tot el que obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un saber molt diferent d’aquell que aconsegueix quan se li donen les respostes” Emmi Pikler.
Marta Piñol Coll. Directora i psicopedagoga de l’EBM Mestre Jané
Anna Vidal Santacreu. Mestre de l’EBM Mestre Jané